HISTÒRIA DELS NOSTRES POBLES (II): ORGANYÀ

En una altra edició de la història del futbol dels nostres pobles, repassem avui el C.F. Organyà, equip alt urgellenc que ha passat per totes les categories lleidatanes.

L’equip ganxo va tornar a la competició federada l’any 1988, després d’acomiadar-se la temporada 1982-83 a la Tercera Regional.

Quan van tornar, precisament aquesta temporada 1988-89, veuen com els grups de 3ª regional s’han vist reduïts de 4 grups a només 1 degut a les reestructuracions de les categories.

Així doncs, aprofitant que es disputen els llocs d’ascens amb només 15 rivals, l’any 89-90 ascendeixen a la Segona Regional, el que seria l’actual 3a catalana, ja tenia els dos grups. Acaben la competició en 3a posició, darrere del campió Castelldans i La Granadella.

Aquell equip el formen, entre d’altres: Lluís, Raya, Marcel, Josepe, Mingo, Ponts, Carrabina, Obach, Toni, Cesar, Boix i també Xavier i Trenado.

És també en aquesta temporada quan l’Organyà es guanya el dret a disputar el trofeu Pepito Esteve, quedant eliminat pel campió Castelldans.

Dècada dels 90: les bases del projecte

Ja en els anys 90, l’Organyà s’afiançarà com un equip a tenir en compte a la província de Lleida, ocupant la zona alta de la 2a regional i jugant 3 anys seguits a la Primera Regional.

Aquest ascens es va aconseguir tot just dos anys després d’haver pujat a aquesta categoria, l’any 1991-92. Títol de lliga al sac i ascens a la màxima categoria lleidatana, conservant-la fins la 94-95, quan tornen al grup 13 de Segona.

Passaran 7 campanyes fins que l’equip blanc-i-blau torni a la Primera Regional.

Durant aquest període, l’equip es guanya el dret a disputar en 3 ocasions el Pepito Esteve, disputant-lo només el primer any (1995-96) perdent amb l’Alfarràs, i renunciant a competir-hi les altres dos edicions (la 97-98 i 98-99).

Justament després de 4 temporades buscant el retorn a la categoria que no arriba, l’any 99-00 es descendeix per darrer cop a la Tercera Regional. Aquest descens es produeix degut al descens del Mollerussa de Preferent a Primera Regional i que l’Ivars no ascendeix per recuperar la vacant.

Dècada dels 2000: tocant el cel

Aquest impàs només serveix per tal que l’Organyà iniciï en aquest any un ascens meteòric cap a Primera. En dos temporades guanyen dos lligues seguides i es planten altre cop a Primera, recuperant el prestigi perdut durant els darrers anys. La 2000-01 a Tercera i la 01-02 a Segona, les dues com a campions.

Començarà ara un recorregut de 17 anys en aquesta categoria, incloent 2 campanyes a Preferent, segona categoria del futbol català i ja contra rivals de tot Catalunya.

Celebració del campionat 2004-05 de Primera Regional.

Així doncs, tres anys després d’ascendir a Primera, la campanya 2004-05, l’Organyà es proclama campió de lliga i ascendeix a Preferent per primera vegada en la seva història. Es va aconseguir un 22 de maig del 2005, una jornada abans d’acabar la lliga, al derrotar al Borges a casa 2-0. La plantilla de l’ascens a Preferent, entrenats per Josep Lluís Carrio, la formen, entre d’altres: Miquel, Joel, Butxi, Toni Sort, Chino, Ramon, Robert, Sánchez, Cornet, Escofet, Navines, Candi, Parra i Solé.

Cal destacar també que aquell any, fruit del campionat de lliga, l’equip ganxo juga la primera ronda de la copa Catalunya contra el Balaguer de Tercera Divisió (1-3).

Ja a Preferent, l’Organyà guanya només 4 partits i torna a Primera Regional juntament amb Mollerussa i Alcarràs.

Tocava refer l’equip de nou i tornar-ho a intentar. I així va ser. Després de 3 anys millorant registres, a la quarta tornen a guanyar la lliga de Primera. 2 lligues en 6 anys! L’equip derrota al Juneda en l’últim partit 5-0 i s’imposa a la taula en el frec a frec amb Borges i EFAC. Això era la temporada 2009-10.

Organyà campió de la temporada 2009-10.
(foto: radiolaseu.cat)

A destacar aquest any que només perden un partit en els primers 21 partits i és l’únic any que no perden cap partit a Les Lloredes.

La plantilla la formen, entrenats encara per Carrio: Samarra, Vico, Escolà, Beltrán, Bessone, Roc, Vilanova, Vila, Casals, Butxi, Alías, Campabadal, Valls i Candi.

Tornen també a jugar la copa Catalunya, quedant altre cop eliminats al primer partit, perdent al camp del Sallent 1-0.

Altre cop a la Preferent, els ganxos acaben en una meritòria 13a posició amb 40 punts però l’eliminació de la categoria preferent obliga a fer descendir als equips del 7è al 18è.

Actualitat: un dels 20 millors equips de Lleida

És a partir d’aquí quan l’Organyà passarà a ocupar la zona mitja-baixa de la taula, evitant un descens cada vegada més a prop, fins la campanya 2018-19 quan es baixa a la Tercera Catalana 17 anys després.

En la temporada 2019-20 que es queda truncada per la covid-19, l’Organyà conserva la majoria de la seva plantilla i recupera la categoria perduda “guanyant” la lliga altre cop (tot i que la FCF no concedeix el títol de campions). Amb aquest campionat són 6 lligues lleidatanes!

Finalment, comentar que les 3 edicions de la copa Pirineus que es disputa com a preludi de la temporada, en totes l’equip ganxo ha arribat a la final (i n’és el vigent campió).

En l’actualitat, el C.F. Organyà ha recuperat la categoria que ha ocupat la majoria dels darrers anys i lluita amb una població de menys de 800 habitants contra capitals de comarca per seguir en la categoria per excel·lència de la província.

És un orgull per un poble tan petit haver assolit aquestes fites històriques, anant a competir per Catalunya i sense renunciar a unes categories que per pressupost estaven fora de l’abast d’un poble corrent. No en va es va celebrar el centenari l’any 2018 amb tota la gent que ho ha fet possible i una festa extraordinària.