Entrevista a Ivan Romero, entrenador del Solsona B

Futbolitis Lleida - maig del 2019 (temporada 2018-19)

Avui parlem amb Ivan Romero, entrenador del Sènior B del Solsona al grup 14 de 3a Catalana. Iván s'ha format des de ben petit del futbol solsoní i al passar-se a les banquetes també va tenir clar que la seva trajectòria passava per Solsona. Aquesta és la tercera temporada que actua com a entrenador del filial solsoní. Parlem amb ell després de realitzar una temporada brillant com a equip filial i sent el millor equip B de la nostra província (a excepció del Lleida Esportiu B, evidentment). Han aconseguit la millor temporada des de que van ascendir la campanya 2012-13. Fins ara havien arribat com a màxim als 50 punts; aquest any ja en porten 56.


--> ENLLAÇ AMB L'ENTREVISTA EN PDF <<--

Futbolitis: Iván, explica'ns una mica la teva trajectòria en el futbol:

Ivan: Doncs porto practicant futbol o futbol sala des dels 4-5 anys i ara en tinc 30. He fet les etapes de futbol base fins a acabar cadet al C.F. Solsona i després les tres de juvenils al F.S. Solsona. Seguidament vaig continuar jugant al futbol sala al C.E.C.R. Cambrils i després vaig passar al futbol gran per fer dos anys en la formació del sènior b solsoní, seguidament vaig acabar la meva etapa de jugador fa dos anys al F.S. Solsona, ara des de fa dos anys jugo a una lliga comarcal del Solsonès ( x diversió i hobbie) 

Tema entrenador porto uns 10-11 anys al club i he realitzat d’entrenador en diferents categories ( com son prebenjamí, benjamí, aleví, cadet i juvenil) també he estat entrenador de porters al club fent el futbol base i ara fa 3 anys q estic al Sènior B del Solsona ( aquesta es la 3ra temporada)
Tema jugadors de casa son tots de Solsona excepte 2 que son de Peramola ( un havia fet l'etapa juvenil al club i l'altre prové de l’Organyà).


EL SOLSONA B, ENTRENAT PER IVAN ROMERO, JA HA SUPERAT LA MILLOR PUNTUACIÓ DE LA SEVA HISTÒRIA

Futbolitis: Ets una persona que has mamat sempre futbol i, a més, sempre l’has vist des del Solsona, el club del teu cor. Com d’important creus que ha de ser que un entrenador no sigui de fora i conegui la casa?
Iván: Per a mi és molt important, i amb el temps que porto encara més, per la simple raó que un sent els colors i s’hi dedica amb el cor. També crec que sempre hi ha més proximitat amb el club.

Per contra, quins són els inconvenients que hi ha que un entrenador sigui del mateix poble que
l’equip? Potser l’afició és més exigent o potser més benèvola amb algú que coneix?
Des de la meva pròpia experiència no tinc cap inconvenient; hi ha comentaris, però són en to de
broma, per la confiança que donen els anys. I quant a l’afició no tinc cap aspecte negatiu per remarcar, sinó tot al contrari. L’afició entén i veu què hi ha, i més en un filial. L’únic punt per qüestionar és el descens d’aficionats aquest any, que crec que s’ha d’atribuir al fet que ens trobem en un poble amb una elevada activitat esportiva i els caps de setmana estan molt atapeïts.

Parlem de la temporada que esteu fent: Sou el millor filial actualment amb 56 punts, a falta de 2 partits per acabar. Vau acabar la primera volta en 3a posició, us esperàveu això?

No m’esperava estar a la part alta de la classificació. Però un cop hi arribes has de gaudir del moment, que en certa mesura ens ha acompanyat al llarg de la temporada fins al dia d’avui.

Heu guanyat a casa a l’Angulària, La Seu i al Bellpuig, equips punters de la categoria.

Queda demostrat que tot i la joventut, no us arrugueu contra els “gallitos”...

El que puc dir és que els jugadors, com bé dius, són molt joves, ja que el més gran té 24 anys.

A casa s’ha pogut practicar un bon futbol i agraït per a l’afició.

És un plus per als jugadors perquè “es creixen”, i en equips treballats i organitzats toca treure el

millor joc i el màxim sacrifici. D’aquí, les victòries contra els equips de la part alta.

"SOLSONA ÉS UN POBLE AMB UNA MAGNÍFICA ACTIVITAT ESPORTIVA"

Quina és la clau de l’èxit d’aquest equip?

L’èxit d’aquest equip és degut a la constància d’una forma de treballar que s’ha consolidat durant tres anys amb les aportacions dels juvenils que van pujant del futbol base.

Quins han estat els equips que t’han sorprès més durant aquesta temporada? I quins t’han decepcionat o t’esperaves més?

M’han sorprès tant el Torregrossa –bon joc com el Bellpuig i l’Oliana -pels resultats-. 

L’equip del qual esperava més, tot i que no els hem guanyat en cap dels dos partits, és el Ponts. Un altre equip que ha quedat per sota les expectatives és el Bellcairenc.

Heu superat el rècord del Solsona B a 3cat, que són 50

punts en una campanya. Com valores aquesta fita?

Volem allargar al màxim el rècord per poder deixar el llistó el màxim amunt possible tant per a l’entrenador que vindrà com per als jugadors i per al club.

Funcioneu com un equip amateur normal o esteu lligats a la disponibilitat del primer equip? Em refereixo a tema entrenaments i disponibilitat de jugadors.

Som autònoms, però ens vertebrem tant per entrenar els dimarts com per cedir-nos jugadors els caps de setmana. El fet d’ajuntar-nos s’explica perquè jo només disposava de cinc-sis jugadors entre setmana i, els caps de setmana, per doblar jugadors ja fos per manca de disponibilitat de jugadors l’A (per lesions) o per premi.

Quin és l’objectiu de l’amateur de 3a catalana havent-hi un equip just per sobre?

El primer objectiu és no baixar de categoria, ja que es va fer un bon treball per a l’ascens, i un cop ens trobem a la part alta, l’objectiu és gaudir del moment i donar el màxim de si.

Com creix un equip filial d’un 1r equip que vol ascendir a 1cat?

El creixement és constant, ja sigui pel cos tècnic com pels jugadors, en gran part per la intensitat que hi ha a entrenaments i partits. I, com a entrenador, també es veuen diferents metodologies i formes d’entendre el futbol.

Tu que coneixes el futbol solsoní des de dins, quin és l’estat actual del club escapulat, tant de la base com dels amateurs?

L’estat actual del club és molt bon en tots els àmbits, l’amateur i el base. En la base, els A –juvenil, cadet i infantil– es troben a primera i mantenen la categoria; i aleví i benjamí es troben a preferent i també mantenint la categoria. Això és un honor per al club i per tots els que en formem part. També cal destacar els amateurs, en tant que des que hi va haver la reestructuració, es pot assolir la millor classificació, tant l’A com el B.

El primer equip ha fet una temporada irregular, que l’ha privat d’ocupar les places de privilegi que tothom creia que ocuparia. Què ha fallat?

Ha estat un xic irregular en alguns moments. Però hem de matisar que si guanya els partits que queden ocuparan un dels llocs de privilegi. La irregularitat ha estat culpa d’algunes lesions i la tímida ambició que a vegades trobem en l’esport solsoní, i especialment en els juvenils, amateur A i B.

Falta consciència de la necessitat d’unes rutines positives, un sacrifici i un compromís per poder afrontar entrenaments i partits al nivell que pertoca.