Entrevista a Raül Fernandez, entrenador de l'Albi

Sens dubte, l’Albi és una de les sensacions de l’inici de Lliga. Líder en solitari del grup 5 de la Segona Catalana, invicte a les cinc primeres jornades. L’empat a casa contra un exPrimera Catalana com és l’At. Alpicat ha trencat una bona ratxa de victòries seguides, però això no resta cap mèrit a la feina dels de Raül Fernández.

És un bon moment per conèixer què pensa la persona que governa el vestidor de l’Albi i que, malgrat el gran començament, toca de peus a terra.

Entrevista realitzada per Futbolitis Lleida i Marc Llavall.

Porteu un gran inici amb 4 victòries seguides i un empat, això és fruit de la bona pretemporada o és la compenetració de l’equip temporada rere temporada?

És fruit d’una millor pretemporada comparada amb altres anys, fruit del treball de 7 anys i fruit de les noves incorporacions i recuperació de lesionats de la temporada passada també.

L’objectiu segueix sent la permanència o és quedar entre els primers classificats?

L’objectiu sempre és competir al màxim dintre de les nostres possibilitats, permanència per davant de tot i si venen resultats que ens fan estar a dalt de tot o fins i tot somiar de pujar no deixarem perdre l’oportunitat. Però peus a terra que les dinàmiques van com van al futbol.

Què creus que ha canviat en la plantilla per haver començat tan bé?

Ha canviat la mentalitat perquè hi ha més competència, el fons d’armari és més gran i tothom competeix més per tenir un lloc a l’onze. Entre fitxatges, recuperacions, els que han decidit seguir i la família que s’ha construït en aquests 7 anys... tot suma.

La temporada passada vau firmar una gran segona volta sumant 30 punts. Què va canviar per redreçar el rumb? N’aprofiteu encara la dinàmica?

Sí, l’equip continua amb la dinàmica del final de campanya passada. Van ser moltes jornades sumant i volent seguir competint al màxim i això va deixar un regust i ganes que encara duren.

"M'agrada adequar el joc de l'equip a les aptituds que tenim, i m'agrada fer sentir molt protagonistes als meus jugadors"

Sou el poble més petit de la categoria, quines són les claus de l’èxit a 2cat5?

Èxit esportiu a l’Albi ja és poder competir a 2a catalana com fa tants anys que ho fem i a aquest nivell. Un dels èxits és que en 7 anys hem anat triant molt bé, dintre de les nostres possibilitats, el tipus de jugador/persona que venia. Venen jugadors de la zona de Tarragona/Valls, que anteriorment havia entrenat a altres categories i això any rere any ha fet que jugadors de més entitat triessin pujar al carro de l’Albi sabent que és un lloc on s’està molt i molt a gust, on tots gaudim de l’esport i el club i es competeix molt i molt bé, destacant molt el camp de gespa natural que tenim.

Quan arriba el fred, és difícil entrenar amb normalitat amb tota la plantilla? Quins són els principals problemes amb què es troba un entrenador modest?

Principals problemes són alguns jugadors que treballen a torns, estudis fora que només poden venir els divendres i algun jugador amb pocs recursos que a vegades no pot venir per no disposar de medis. Però tant l’any passat com aquest sembla que podrem treballar força bé. Econòmicament no podem competir amb gairebé ningú. I encara hi ha molts jugadors que truques a la porta i el que troben més important és la part econòmica.

El fet de ser propers a la província de Tarragona, us permet recaptar més aportacions econòmiques i invertir-ho en els jugadors?

No, el club sempre ha tingut les mateixes aportacions econòmiques de l’ajuntament i socis. El fet de tenir jugadors de Tarragona és perquè jo sóc de Valls i hi he jugat i entrenat moltíssims anys a la zona, i això fa que pugui portar jugadors d’allà.

Quins són els teus candidats a estar al capdamunt de la taula?

Alcarràs, Linyola i Artesa.

L’any passat el Térmens va ser la revelació de la temporada. Qui veus que pugui ser-ho aquest any, a part de vosaltres?

Com a revelació crec que el Balàfia donarà molta guerra.

Com et definiries com a entrenador i com pretens que es reflecteixi en l’equip?

M’agrada estudiar les característiques dels meus jugadors per així poder definir un sistema de posicionament al camp o gestió de cada jugador que faci que al camp se sentin ells i puguin gaudir fent el que millor saben. M’agrada adequar el joc de l’equip a les aptituds que tenim, i m’agrada fer sentir molt protagonistes als meus jugadors, que gaudeixin i entenguin que competir cada segon és el que els farà ser feliços amb aquest esport. A partir d’aquí treballar el que es pugui amb els recursos humans i materials que tinguem.

Hi ha entrenadors que a la quarta jornada els han fet fora, creus que potser falta paciència per culminar un projecte i que els entrenadors depeneu massa dels resultats?

Penso que quan parlem de futbol 2 i 2 no fan 4 moltes vegades i que quan un entrenador es posa al capdavant d'un projecte no és per renunciar-hi a la jornada 4. Petits detalls fan que un resultat sigui favorable o no. I no sempre tenim el control dels factors... per tant sempre s'ha de seguir treballant il·lusionat pel futbol del moment més pròxim.

Tot influeix…

És un esport que a la llarga tothom està on es mereix però les ratxes, les lesions i els contratemps  a vegades donen maldecaps i encenen alarmes i el que ara pot ser un objectiu de final de temporada com guanyar una lliga en 4 dies es transforma en fer que l'equip gaudeixi i sàpiga patir. Després hi ha clubs que suposo que en crear expectatives a llarg termini i veure que encara no hi ha resultats sempre és més fàcil treure'n un que a 25. Per tant penso que tant el club com els entrenadors hem de saber en quin moment estan els jugadors, el club i pensar bé quines són les millors solucions per a tots.